El so de les campanes

El Jaume i l’Agustí tenen dos trossos veïns i sempre es troben per dinar a la figuera que fa de partió. La tradició ve de lluny, dels seus avis o més enrere encara; forma part d’aquelles coses que els acompanyen dia a dia i que ni es plantegen. No queden a cap hora en concret, perquè la gana i el cansament els arriba a tots dos a la vegada. Ja tenen instal·lades unes pedres que els fan de confortable seient a la vora del tronc de l’arbre. Des d’aquest mirador de privilegi, dalt de tot del coster, admiren els turons i les serres que s’estenen al davant, i en parlen amb orgull, i comparteixen tupí i cansalada.
.

Aquest és un fragment del conte El so de les campanes, del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020) 

.

Qui em segueixi de fa temps sap que la meva infantesa a Cornudella és una font constant d'inspiració. El poble apareix sovint de forma explícita als meus llibres, però altres vegades, ambiento els relats en ambients rurals, no necessàriament a Cornudella, tot i que sí hi afegeixo imatges i records de la infantesa o, com en el cas de El so de les campanes, de les vivències quan anava al tros. o de les històries que m'explicaven mons pares. En aquest conte, dos pagesos comparteixen humil esmorzar a la partió dels seus trossos. Els uneixen emocions molt similars, tot i ser de pobles diferents; els separarà la guerra.

Desengany

A l’hostal on s’allotja no hi resten habitacions, com a tota la ciutat, convertida en centre turístic de primera magnitud. Segur que els carrers són plens de viatgers com ells, i li ha semblat reconèixer una parella que viuen a Les Borges del Camp; però no gosa donar-se a conèixer, cal anar amb cura i passar completament desapercebut, perquè les conseqüències són imprevisibles. Corre el rumor que en una taverna egípcia del s. X a.C., un turista despistat intentà pagar les cerveses amb un bitllet de 10 euros, i que això va estar a punt de revolucionar l’economia mundial abans d’hora, si algú de l’organització no ho arriba a evitar a l’últim moment; però potser només es tracta d’una llegenda.
.

Aquest és un fragment del conte Desengany, del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020) 

.

La immensa majoria dels contes d'aquest recull tenen un tel de tristesa, o de nostàlgia, o fins i tot de fatalitat. Comenci com comenci un relat, inspirat per l'objecte o el gest que sigui, quasi sempre m'acaba tendint cap a la tendresa que em desperten els perdedors. Però no sempre. De tant en tant m'agrada buscar el somriure, divertir-me escrivint i, alhora, normalment, aprofitar per a estirar les orelles a algú o altre, sense fer gaire mal. A mig camí de la incertesa no és una excepció, i hi he inclòs algun conte així, que serveixi per a agafar una mica d'aire. En aquest cas, Desengany és una mena de conte de ciència ficció, inspirat en futurs viatges en el temps, més o menys dirigits.

Una matí de novembre

Amb el cap cot i el nas a un centímetre del terra, rastreja pam a pam cada racó del jardí. Busca un os. No sé si deu flairar gaire cosa, perquè darrerament ha perdut molt. La pota dreta del darrere li fa mal; no pot recolzar-la al terra i fa que la seva manera de moure’s sigui ridícula i trista.
.

Aquest és un fragment del conte Un matí de novembre, del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020) 

.

A la gent que no és gaire amant dels contes, no els agraden sovint els relats on aparentment no passa res, on simplement s'explica una breu seqüència de moviments, gairebé una fotografia. Volen saber més detalls, el què, el per què, el com i, sobretot, el final. En aquest conte descric simplement un gos que rastreja el seu jardí, i tot allò que hi vulgui trobar el lector.

Don Tomàs

Era auster en paraules i gestos, però d’una precisió mil·limètrica. De vegades em quedava embadalit observant els moviments metòdics amb què escrivia una divisió a la pissarra, la perfecció dels sisos, la gràcia dels cincs, la bellesa d’uns tresos impossible d’igualar. Enmig d’un reverencial silenci, dibuixava amb guixos de colors les parts d’una flor, que mai més no he oblidat (pistils, estams, corol·la, calze...), i intuïa en aquelles línies un amor de sobrietat exquisida.
.

Aquest és un fragment del conte Don Tomàs, del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020) 

.

En aquest recull, i també en els anteriors, hi ha diversos contes inspirats en una de les professions que més admiro, la de mestre. En aquest cas es tracta de Don Tomàs, un professor de l'antiga EGB, inventat, inspirat més o menys en records propis o, més ben dit, en sensacions, amb molta més ficció que realitat. Un nou personatge secundari de la vida que em desperta tendresa. 

Tres dotzenes de boines

Avui és el dia de la Cinta de 1964, festa grossa a Tortosa, i el iaio es muda més que mai. S’ha passat mitja hora al lavabo, afaitant-se amb cura i pentinant el majestuós  bigot que li tapa la boca. S’ha posat la millor roba que té a l’armari i després, davant del mirall, com si executés un minuciós ritual, es col·loca amb les dues mans una de les boines que, com cada any, estrena tal dia com avui.

.

Aquest és un fragment del conte Tres dotzenes de boines, del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020) 

.

Sovint em pregunten en què m'inspiro per a escriure els relats. En aquest cas concret, la idea em va ser gairebé regalada, arran d'una conversa amb l'amic Xavier Aragó , i en què em parlà d'un vell i convençut carlista. 

Al relat faig referència a la postguerra, al franquisme, al carlisme, a la por que surava entre el silenci a totes les cases..., però el que em va atraure és un gest concret del protagonista, tant se val la seva ideologia, i que comportava una càrrega immensa d'emocions.

A mig camí de la incertesa, fragments

Fragments del recull de relats A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020)

Ningú

Lectura del conte Ningú, inclòs al recull A mig camí de la incertesa (Conssetània Edicions 2020)

Rama trencada

Lectura del conte Rama trencada

Llegint A mig camí de la incertesa

Un dels sis nanocontes finals de A mig camí de la incertesa

A mig camí de la incertesa (fragment)

El seu home sempre li recrimina, amb cert to de triomfalisme i revenja, que sense ell no pot viure. I li haurà de donar la raó, mal li pesi, perquè, després de mitja hora buscant frenèticament, les mitges negres no apareixen. Tot just avui, que ell no hi és, els necessita per a un important dinar de negocis, i comença a posar-se neguitosa. Neguitosa d’aquella manera que tan atabala el seu home, amb moviments bruscos i innecessaris, i fent més nosa que servei. Quan arriben a aquests extrems, el nerviosisme de l’un s’encomana i alimenta el de l’altre en una mena d’espiral domèstica sense sentit, en què els crits in crescendo només són ferotges en aparença, com els llops dels dibuixos animats. En aquestes situacions resulta còmic veure’ls des de fora; però tan sols des de fora.

.

Fragment del llibre A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions)

A mig camí de la incertesa (fragment)

A mig camí de la incertesa (fragment)

Un fràgil tel d’humitat, que es torna gebre a les herbes properes, s’escampa amb silenci de difunts. Les fulles que no hi ha als arbres comencen el procés per fer-se terra, impertorbables a passions humanes o divines, i dalt, les rames nues apunten a un cel indecís encara, que no és dia ni nit, ni pluja ni vent. Les pedres mullades s’esmolen als seus peus, però sap que no caurà mentre el portin agafat pels braços. L’absència de núvols augmenta el risc de gelada

.

Fragment del llibre A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions)

A mig camí de la incertesa (fragment)

El cel fosqueja però manté, tossut, algun rastre de blau. Tal com han anunciat al Temps, Venus i Júpiter brillen solitaris a ponent; sembla que quasi es besen, però és un efecte òptic, perquè en realitat es troben a milions de quilòmetres de distància.

.

Fragment del llibre A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions)