dissabte, 15 de febrer de 2020

dilluns, 10 de febrer de 2020

A mig camí de la incertesa (fragment)



Un fràgil tel d’humitat, que es torna gebre a les herbes properes, s’escampa amb silenci de difunts. Les fulles que no hi ha als arbres comencen el procés per fer-se terra, impertorbables a passions humanes o divines, i dalt, les rames nues apunten a un cel indecís encara, que no és dia ni nit, ni pluja ni vent. Les pedres mullades s’esmolen als seus peus, però sap que no caurà mentre el portin agafat pels braços. L’absència de núvols augmenta el risc de gelada
.
Fragment del llibre A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions)

dimecres, 5 de febrer de 2020

A mig camí de la incertesa (fragment)



El cel fosqueja però manté, tossut, algun rastre de blau. Tal com han anunciat al Temps, Venus i Júpiter brillen solitaris a ponent; sembla que quasi es besen, però és un efecte òptic, perquè en realitat es troben a milions de quilòmetres de distància.
.
Fragment del llibre A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions)

dimarts, 4 de febrer de 2020

A mig camí de la incertesa, les cites inicials


Les cites inicials del meu nou llibre A mig camí de la incertesa homenatgen dos autors amics, estimats i admirats, que ens han deixat els últims anys.
.

uno escribe
para dar de comer a los demonios
que quieren devorarlo
 .
Uno escribe, de Víctor Caninio
  .
 .
 Heu de saber, però, que aquestes coses
de primer van ser escrites al meu cor.
 .
L’ombra rogenca de la lloba, de Gerard Vergés