dimecres, 27 de gener de 2021

Baltasar Casanova llegeix A mig camí de la incertesa




 L'escriptor, mestre i amic, Baltasar Casanova, llegeix un breu i emotiu conte del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions). Home ferm en conviccions i amistat.

Té altres llibres meus damunt la taula, mostra d'amistat i fidelitat. Gràcies.

dilluns, 11 de gener de 2021

Emigdi Subirats llegeix A mig camí de la incertesa



 L'escriptor i amic, Emigdi Subirats, llegeix el conte Víctimes, del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions).

Es tracta d'un relat inspirat en una conversa amb l'amic Xavier Aragó, ambientat en la Guerra Incivil, i els silencis que van vindre després.

diumenge, 10 de gener de 2021

A mig camí de la incertesa, fragment seleccionat per Mario Aguilera



 Avui, Mario Aguilera ha penjat a twitter un fragment del meu recull de contes A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020). Moltes gràcies.

M'agrada descobrir quins fragments arriben a cada lector. És un misteri impossible de desxifrar, que connecta un instant de solitud de l'autor, amarat de les seves emocions i experiències, amb un altre del lector.

A més, aquest microconte, també parla d'un fugisser instant de solitud.

L'atzar ha fet que en dos dies, dos lectors hagin penjat fragments de dos llibres meus. Regals de Reis que arriben enmig de la neu.

dissabte, 19 de setembre de 2020

dijous, 3 de setembre de 2020

El so de les campanes



El Jaume i l’Agustí tenen dos trossos veïns i sempre es troben per dinar a la figuera que fa de partió. La tradició ve de lluny, dels seus avis o més enrere encara; forma part d’aquelles coses que els acompanyen dia a dia i que ni es plantegen. No queden a cap hora en concret, perquè la gana i el cansament els arriba a tots dos a la vegada. Ja tenen instal·lades unes pedres que els fan de confortable seient a la vora del tronc de l’arbre. Des d’aquest mirador de privilegi, dalt de tot del coster, admiren els turons i les serres que s’estenen al davant, i en parlen amb orgull, i comparteixen tupí i cansalada.
.
Aquest és un fragment del conte El so de les campanes, del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020) 
.
Qui em segueixi de fa temps sap que la meva infantesa a Cornudella és una font constant d'inspiració. El poble apareix sovint de forma explícita als meus llibres, però altres vegades, ambiento els relats en ambients rurals, no necessàriament a Cornudella, tot i que sí hi afegeixo imatges i records de la infantesa o, com en el cas de El so de les campanes, de les vivències quan anava al tros. o de les històries que m'explicaven mons pares. En aquest conte, dos pagesos comparteixen humil esmorzar a la partió dels seus trossos. Els uneixen emocions molt similars, tot i ser de pobles diferents; els separarà la guerra.

dimecres, 2 de setembre de 2020

Desengany



A l’hostal on s’allotja no hi resten habitacions, com a tota la ciutat, convertida en centre turístic de primera magnitud. Segur que els carrers són plens de viatgers com ells, i li ha semblat reconèixer una parella que viuen a Les Borges del Camp; però no gosa donar-se a conèixer, cal anar amb cura i passar completament desapercebut, perquè les conseqüències són imprevisibles. Corre el rumor que en una taverna egípcia del s. X a.C., un turista despistat intentà pagar les cerveses amb un bitllet de 10 euros, i que això va estar a punt de revolucionar l’economia mundial abans d’hora, si algú de l’organització no ho arriba a evitar a l’últim moment; però potser només es tracta d’una llegenda.
.
Aquest és un fragment del conte Desengany, del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020) 
.
La immensa majoria dels contes d'aquest recull tenen un tel de tristesa, o de nostàlgia, o fins i tot de fatalitat. Comenci com comenci un relat, inspirat per l'objecte o el gest que sigui, quasi sempre m'acaba tendint cap a la tendresa que em desperten els perdedors. Però no sempre. De tant en tant m'agrada buscar el somriure, divertir-me escrivint i, alhora, normalment, aprofitar per a estirar les orelles a algú o altre, sense fer gaire mal. A mig camí de la incertesa no és una excepció, i hi he inclòs algun conte així, que serveixi per a agafar una mica d'aire. En aquest cas, Desengany és una mena de conte de ciència ficció, inspirat en futurs viatges en el temps, més o menys dirigits.

dilluns, 31 d’agost de 2020

Una matí de novembre



Amb el cap cot i el nas a un centímetre del terra, rastreja pam a pam cada racó del jardí. Busca un os. No sé si deu flairar gaire cosa, perquè darrerament ha perdut molt. La pota dreta del darrere li fa mal; no pot recolzar-la al terra i fa que la seva manera de moure’s sigui ridícula i trista.
.
Aquest és un fragment del conte Un matí de novembre, del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020) 
.
A la gent que no és gaire amant dels contes, no els agraden sovint els relats on aparentment no passa res, on simplement s'explica una breu seqüència de moviments, gairebé una fotografia. Volen saber més detalls, el què, el per què, el com i, sobretot, el final. En aquest conte descric simplement un gos que rastreja el seu jardí, i tot allò que hi vulgui trobar el lector.

Baltasar Casanova llegeix A mig camí de la incertesa

  L'escriptor, mestre i amic, Baltasar Casanova, llegeix un breu i emotiu conte del recull A mig camí de la incertesa ( Cossetània Edic...