dilluns, 10 de febrer de 2020

A mig camí de la incertesa (fragment)



Un fràgil tel d’humitat, que es torna gebre a les herbes properes, s’escampa amb silenci de difunts. Les fulles que no hi ha als arbres comencen el procés per fer-se terra, impertorbables a passions humanes o divines, i dalt, les rames nues apunten a un cel indecís encara, que no és dia ni nit, ni pluja ni vent. Les pedres mullades s’esmolen als seus peus, però sap que no caurà mentre el portin agafat pels braços. L’absència de núvols augmenta el risc de gelada
.
Fragment del llibre A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions)

Cap comentari:

Publica un comentari

A mig camí de la incertesa, al Diari de Tarragona

 Moltes gràcies a Ana Rivera Magaña  pel seu article d'avui al D iari de Tarragona sobre A mig camí de la incertesa  ( Cossetània Edic...