El seu
home sempre li recrimina, amb cert to de triomfalisme i revenja, que sense ell
no pot viure. I li haurà de donar la raó, mal li pesi, perquè, després de mitja
hora buscant frenèticament, les mitges negres no apareixen. Tot just avui, que
ell no hi és, els necessita per a un important dinar de negocis, i comença a
posar-se neguitosa. Neguitosa d’aquella manera que tan atabala el seu home, amb
moviments bruscos i innecessaris, i fent més nosa que servei. Quan arriben a
aquests extrems, el nerviosisme de l’un s’encomana i alimenta el de l’altre en una
mena d’espiral domèstica sense sentit, en què els crits in crescendo només són
ferotges en aparença, com els llops dels dibuixos animats. En aquestes
situacions resulta còmic veure’ls des de fora; però tan sols des de fora.
.
Fragment del llibre A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada