diumenge, 23 de febrer del 2020

A mig camí de la incertesa (fragment)



El seu home sempre li recrimina, amb cert to de triomfalisme i revenja, que sense ell no pot viure. I li haurà de donar la raó, mal li pesi, perquè, després de mitja hora buscant frenèticament, les mitges negres no apareixen. Tot just avui, que ell no hi és, els necessita per a un important dinar de negocis, i comença a posar-se neguitosa. Neguitosa d’aquella manera que tan atabala el seu home, amb moviments bruscos i innecessaris, i fent més nosa que servei. Quan arriben a aquests extrems, el nerviosisme de l’un s’encomana i alimenta el de l’altre en una mena d’espiral domèstica sense sentit, en què els crits in crescendo només són ferotges en aparença, com els llops dels dibuixos animats. En aquestes situacions resulta còmic veure’ls des de fora; però tan sols des de fora.
.
Fragment del llibre A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

A mig camí de la incertesa, segons Ra_lic

 Sempre em fa il·lusió saber quina mena de reaccions provoquen el meus llibres o relats, i comprovar que algunes de les coses que has sentit...