dissabte, 19 de setembre de 2020

dijous, 3 de setembre de 2020

El so de les campanes



El Jaume i l’Agustí tenen dos trossos veïns i sempre es troben per dinar a la figuera que fa de partió. La tradició ve de lluny, dels seus avis o més enrere encara; forma part d’aquelles coses que els acompanyen dia a dia i que ni es plantegen. No queden a cap hora en concret, perquè la gana i el cansament els arriba a tots dos a la vegada. Ja tenen instal·lades unes pedres que els fan de confortable seient a la vora del tronc de l’arbre. Des d’aquest mirador de privilegi, dalt de tot del coster, admiren els turons i les serres que s’estenen al davant, i en parlen amb orgull, i comparteixen tupí i cansalada.
.
Aquest és un fragment del conte El so de les campanes, del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020) 
.
Qui em segueixi de fa temps sap que la meva infantesa a Cornudella és una font constant d'inspiració. El poble apareix sovint de forma explícita als meus llibres, però altres vegades, ambiento els relats en ambients rurals, no necessàriament a Cornudella, tot i que sí hi afegeixo imatges i records de la infantesa o, com en el cas de El so de les campanes, de les vivències quan anava al tros. o de les històries que m'explicaven mons pares. En aquest conte, dos pagesos comparteixen humil esmorzar a la partió dels seus trossos. Els uneixen emocions molt similars, tot i ser de pobles diferents; els separarà la guerra.

dimecres, 2 de setembre de 2020

Desengany



A l’hostal on s’allotja no hi resten habitacions, com a tota la ciutat, convertida en centre turístic de primera magnitud. Segur que els carrers són plens de viatgers com ells, i li ha semblat reconèixer una parella que viuen a Les Borges del Camp; però no gosa donar-se a conèixer, cal anar amb cura i passar completament desapercebut, perquè les conseqüències són imprevisibles. Corre el rumor que en una taverna egípcia del s. X a.C., un turista despistat intentà pagar les cerveses amb un bitllet de 10 euros, i que això va estar a punt de revolucionar l’economia mundial abans d’hora, si algú de l’organització no ho arriba a evitar a l’últim moment; però potser només es tracta d’una llegenda.
.
Aquest és un fragment del conte Desengany, del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020) 
.
La immensa majoria dels contes d'aquest recull tenen un tel de tristesa, o de nostàlgia, o fins i tot de fatalitat. Comenci com comenci un relat, inspirat per l'objecte o el gest que sigui, quasi sempre m'acaba tendint cap a la tendresa que em desperten els perdedors. Però no sempre. De tant en tant m'agrada buscar el somriure, divertir-me escrivint i, alhora, normalment, aprofitar per a estirar les orelles a algú o altre, sense fer gaire mal. A mig camí de la incertesa no és una excepció, i hi he inclòs algun conte així, que serveixi per a agafar una mica d'aire. En aquest cas, Desengany és una mena de conte de ciència ficció, inspirat en futurs viatges en el temps, més o menys dirigits.

Comentari a instagram

   Trobo a instagram un nou comentari sobre el meu llibre  A mig camí de la incertesa , aquest cop a càrrec de  rosergcotoescriptora . Molte...