diumenge, 30 d’agost de 2020

Don Tomàs



Era auster en paraules i gestos, però d’una precisió mil·limètrica. De vegades em quedava embadalit observant els moviments metòdics amb què escrivia una divisió a la pissarra, la perfecció dels sisos, la gràcia dels cincs, la bellesa d’uns tresos impossible d’igualar. Enmig d’un reverencial silenci, dibuixava amb guixos de colors les parts d’una flor, que mai més no he oblidat (pistils, estams, corol·la, calze...), i intuïa en aquelles línies un amor de sobrietat exquisida.
.
Aquest és un fragment del conte Don Tomàs, del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020) 
.
En aquest recull, i també en els anteriors, hi ha diversos contes inspirats en una de les professions que més admiro, la de mestre. En aquest cas es tracta de Don Tomàs, un professor de l'antiga EGB, inventat, inspirat més o menys en records propis o, més ben dit, en sensacions, amb molta més ficció que realitat. Un nou personatge secundari de la vida que em desperta tendresa. 

Cap comentari:

Publica un comentari

Comentari a instagram

   Trobo a instagram un nou comentari sobre el meu llibre  A mig camí de la incertesa , aquest cop a càrrec de  rosergcotoescriptora . Molte...