Avui
és el dia de la Cinta
de 1964, festa grossa a Tortosa, i el iaio es muda més que mai. S’ha passat
mitja hora al lavabo, afaitant-se amb cura i pentinant el majestuós bigot que li tapa la boca. S’ha posat la
millor roba que té a l’armari i després, davant del mirall, com si executés un
minuciós ritual, es col·loca amb les dues mans una de les boines que, com cada
any, estrena tal dia com avui.
.
Aquest és un fragment del conte Tres dotzenes de boines, del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020)
.
Sovint em pregunten en què m'inspiro per a escriure els relats. En aquest cas concret, la idea em va ser gairebé regalada, arran d'una conversa amb l'amic Xavier Aragó , i en què em parlà d'un vell i convençut carlista.
Al relat faig referència a la postguerra, al franquisme, al carlisme, a la por que surava entre el silenci a totes les cases..., però el que em va atraure és un gest concret del protagonista, tant se val la seva ideologia, i que comportava una càrrega immensa d'emocions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada