Amb el cap cot i el nas a un centímetre del terra,
rastreja pam a pam cada racó del jardí. Busca un os. No sé si deu flairar gaire
cosa, perquè darrerament ha perdut molt. La pota dreta del darrere li fa mal;
no pot recolzar-la al terra i fa que la seva manera de moure’s sigui ridícula i
trista.
.
.
Aquest és un fragment del conte Un matí de novembre, del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020)
.
A la gent que no és gaire amant dels contes, no els agraden sovint els relats on aparentment no passa res, on simplement s'explica una breu seqüència de moviments, gairebé una fotografia. Volen saber més detalls, el què, el per què, el com i, sobretot, el final. En aquest conte descric simplement un gos que rastreja el seu jardí, i tot allò que hi vulgui trobar el lector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada