Sempre em fa il·lusió saber quina mena de reaccions provoquen el meus llibres o relats, i comprovar que algunes de les coses que has sentit o pensat en escriure-les han arribat a algun destí. I em fa especial gràcia si passa amb un llibre com A mig camí de la incertesa que, pobret, es va presentar per primer cop pocs dies abans del confinament de 2020.
Agraït per tant a un dels meus lectors fidels, Ra_lic, que penja un comentari a instagram.
Fa molt de temps que em dedico a la tasca al plaer de col·leccionar amics de lletres, sobretot de les Terres de l'Ebre. Quan en descobreixo un m'hi poso en contacte, faig difusió dels seus llibres, provoco i accepto complicitats, faig xarxa, jugo, m'enriqueixo...
L'any 2010 vaig captar que un tortosí que desconeixia, un tal Ernest Redó, havia publicat la novel·la Per si obres la porta. M'hi poso en contacte, i establim una tèbia relació, perquè ell vivia a Girona. Les xarxes faciliten el contacte, però no hi ha res com la proximitat. Tot i això, intuïa algú interessant al darrere. Un dia que ell estava de visita a la família, vam coincidir a Tortosa; ens il·lusionà el trencament de la virtualitat.
Pocs anys després, em comunicà que tornava a viure i a treballar a Tortosa.
A partir d'aquell moment, el feeling que intuïa al principi s'ha vist superat per la realitat. I estem teixint una bona amistat, amb fruits tan saborosos com un inoblidable cafè, o una llarga corrua de complicitats culturals, educatives, activistes...
Fa pocs dies, no ha dubtat un segon en acceptar un repte, i el resultat és la magnífica lectura que fa del conte "No tremolar", inclòs al recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020). Potser és un dels meus relats més contundents, i li escau el so de rock de la seva banda Obscens, que podeu veure gràcies, un cop més, per Rafael Ricote.
Ah! I el que xalem!
Divendres passat, 25 de febrer, vaig acudir al Club de Lectura de L'Aldea, que condueix l'amiga Pilar Cabrera, per a comentar A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020).
Els Clubs de lectura són una llepolia per a mi, una de les meves activitats preferides, perquè no cal intentar convèncer ningú que llegeixi el llibre i, en canvi, rebràs diversitat de comentaris, sensacions i emocions que els teus textos han general. I si en general són una llepolia, en aquest cas em fa especial il·lusió per molts motius: és la primera activitat literària que faig a L'Aldea, i amb un llibre que, pobret, va patir el confinament, després de presentar-se el 5 de març de 2020, per la qual cosa no l'he pogut compartir com m'hauria agradat.
Pilar, sempre molt atenta i afectuosa, després de regalar-me una de les seves abraçades, em té preparat un senzill i delicat obsequi a la taula des d'on parlarem: tres caragols que representen la meva família. Tots tres en fila, seguint un camí incert, són una bona imatge per a acompanyar aquests relats a mig camí de la incertesa.
La tertúlia és molt enriquidora, de les més llargues que recordo, i passen sense adonar-nos-en més de dues hores. Em sento feliç perquè capto que el llibre ha agradat, que les emocions han fet diana, i comentem molts dels contes. resumeixo la meva trajectòria literària, els dubtes inicials, el camí que m'ha portat de la ficció basada en fets quotidians, a narrar els fets quotidians de forma literària als meus dietaris, perquè he fet que m'acompanyi L'espectacle de la vida. Realitat i ficció es difuminen en tots dos llibres, i són dos monedes de la mateixa cara.
Hem començat a les quatre de la tarda a ple sol i amb una calor poc usual al mes de febrer; i acabem quan la llum comença a fer-se tèbia i delicada.
Al final, em regalen productes de la terra: arròs i licor d'arròs. Potser, sense pretendre-ho, un simbolitza els meus textos on explico la realitat, i l'altre, els que hi afegeixo ficció.
Reservarem el licor per a un dia de festa, i recordaré la llum suau que va caure una tarda a L'Aldea.
El proper 25 de febrer, a les 4 de la tarda, al Club de lectura de la Biblioteca Torres de L'Aldea, amb el recull A mig camí de la incertesa.
Quin regal poder comentar els meus relats de l'últim recull publicat amb gent que se'ls ha llegit, veure les seves reaccions, comprovar si les imatges i les emocions que vas sentir en escriure'ls han arribat al seu destí, o n'han provocat d'altres, amb tota seguretat. ja us ho explicaré.
Moltes gràcies a Ana Rivera Magaña pel seu article d'avui al Diari de Tarragona sobre A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions), el meu recull de contes que va sortir fa un any i que tot just vaig poder arribar a presentar un cop.
Gràcies per mantenir-lo viu.
Es pot llegir en aquest enllaç.
Al programa Biblioones de Ràdio Tortosa, conduït per la directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, Irene Prades, parlant del meu recull de relats A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions).
A la Biblioteca vaig fer la primera i única presentació del llibre el 5 de març de 2020, pocs dies abans de tot plegat.
Gràcies per aquesta oportunitat de donar una mica de vida a aquest llibre, tan ple d'incerteses entre la incertesa.
Ho podeu escoltar al podcast d'aquest enllaç, a partir del minut 6.50
L'escriptor, mestre i amic, Baltasar Casanova, llegeix un breu i emotiu conte del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions). Home ferm en conviccions i amistat.
Té altres llibres meus damunt la taula, mostra d'amistat i fidelitat. Gràcies.
Sempre em fa il·lusió saber quina mena de reaccions provoquen el meus llibres o relats, i comprovar que algunes de les coses que has sentit...
